Unitat 1 Sistemes informàtics

Protocols de connexió i accés

Introducció: en informàtica i telecomunicacions, un protocol és una convenció o estàndard, o acord entre parts que regula la connexió, la comunicació i la transferència de dades entre dos sistemes

Connexió i accés: és el nivell que els programes més comuns utilitzen per a comunicar-se a través d’una xarxa amb altres programes. Els processos que acorden en aquest nivell són aplicacions especifiques que passen les dades al nivell d’aplicació en el format que internament usi el programa i és codificat d’acord amb el protocol estàndard.

FTP: file transfer Protocol

La copia de fitxers d’una màquina a una altra és una de les operacions més freqüents. La transferència de dades entre client i servidor pot produir-se en qualsevol adreça. El client pot enviar o demanar un fitxer al servidor.

Per a això l’usuari ha d’identificar-se

ftp://usuari@servidor.artsgrafiques.org o ftp://usuari:contrasenya@servidor.artsgrafiques.org
de Windows a xarxa arts, FTP (file transfer protocol)

AFP: AppleShare

Intercanvi d’arxius personals, servei d’arxius Apple File

afp://servidor.artsgrafiques.org
Apple file protocol


SMB: Samba

Protocol d’intercanvi de Windows, cridat protocol "petició-resposta", això significa que un client envia una petició SMB a un servidor, i el servidor envia una resposta SMB de tornada al client.

Smb://172.16.0.1/nom compartit o smb://servidor.artsgrafiques.org/nom compartit
De Apple a Windows –smb-


HTTP: Hypertext Transfer Protocol

Protocol per a la transferència de hipertext, utilitzat per a pàgines web principalment. Protocol usat en cada transacció de la web (www). El hipertext és el contingut de la pàgina web, i el protocol de transferència és el sistema mitjançant el qual s’envien les peticions d’accedir a una pàgina web, i la resposta d’aquesta web, remetent la informació que es veurà en pantalla.

http://www.google.es


TCP/IP:

El Protocol de Control de Transmissió (Transmission Control Protocol) és un dels protocols fonamentals en Internet. Molts programes dintre d’una xarxa de dades composta per ordinadors poden usar TCP per a crear connexions entre ells a través de les quals enviar-se un flux de dades. El protocol garanteix que les dades seran lliurats en la seva destinació sense errors i en el mateix ordre que es van transmetre.

El Protocol d’Internet (Internet Protocol) és un protocol no orientat a connexió usat tant per l’origen com per la destinació per a la comunicació de dades a través d’una xarxa de paquets commutats.

L’assignació de noms a adreces IP és certament la funció més coneguda dels protocols DNS. El Domain Name System (DNS) és una base de dades distribuïda i jeràrquica que emmagatzema informació associada a noms de domini en xarxes com Internet.

Direcció de xarxa – servidor.artsgrafiques.org – 172.16.0.1 à IP servidor


Xarxes informàtiques

Què és una xarxa informàtica?

Es pot definir una xarxa informàtica com un conjunt d’equips connectats entre si amb la finalitat de compartir informació i recursos

Tipus de xarxes.

Les xarxes informàtiques es poden classificar segons;

Extensió

D’acord amb la distribució geogràfica, es parla de xarxes:

• Locals o LAN.
• Metropolitanes o MAN.
• Extenses o WAN.

LAN: Xarxes d’àrea local.

Una xarxa d’àrea local és un sistema d’interconnexió d’equips informàtics basat en línies d’alta velocitat (desenes o centenars de megabits per segon) i que sol abastar, com a molt, un edifici.

MAN: Xarxa d’àrea metropolitana.

Una xarxa d’àrea metropolitana és un sistema d’interconnexió d’equips informàtics distribuïts en una zona que abasta diversos edificis, per mitjans pertanyents a la mateixa organització propietària dels equips.

Habitualment, com és el cas de la Universitat de Màlaga, aquest tipus de xarxes s’utilitza per a interconnectar xarxes d’àrea local.

WAN: Xarxa d’àrea extensa.

Una xarxa d’àrea extensa és un sistema d’interconnexió d’equips informàtics geogràficament dispersos, fins i tot en continents distints. Les línies utilitzades per a realitzar aquesta interconnexió solen ser part de les xarxes públiques de transmissió de dades.

Topologia.

Segons la topologia, o forma lògica, les xarxes poden ser en:

• Anell.: És una de les tres principals topologies de xarxa. Les estacions estan unides una amb una altra formant un cercle per mitjà d’un cable comú. Els senyals circulen en un sol sentit al voltant del cercle, regenerant-se en cada node.

Una variació de l’anell que s’utilitza principalment en xarxes de fibra com FDDI és el doble anell.• Estrella. : És altra de les tres principals topologies. La xarxa s’uneix en un únic punt, normalment amb control centralitzat, com un concentrador de cablejat• Bus.: És la tercera de les topologies principals. Les estacions estan connectades per un únic segment de cable. A diferència de l’anell, el bus és passiu, no es produeix regeneració dels senyals en cada node• Arbre.: Aquesta estructura de xarxa s’utilitza en aplicacions de televisió per cable, sobre la qual podrien basar-se les futures estructures de xarxes que arribin a les llars. També s’ha utilitzat en aplicacions de xarxes locals analògiques de banda ampla• Trama.: Aquesta estructura de xarxa és típica de les WAN, però també es pot utilitzar en algunes aplicacions de xarxes locals (LAN). Els nodes estan connectats cadascun amb tots els altres

• Combinacions: Quan s’estudia la xarxa des del punt de vista purament físic apareixen les topologies combinades.

Anell en estrella.: Aquesta topologia s’utilitza amb la finalitat de facilitar l’administració de la xarxa. Físicament, la xarxa és una estrella centralitzada en un concentrador, mentre que a nivell lògic, la xarxa és un anell

Bus en estrella.: La fi és igual a la topologia anterior. En aquest cas la xarxa és un bus que es cablea físicament com una estrella per mitjà de concentradors.

Estrella jeràrquica.: Aquesta estructura de cablejat s’utilitza en la major part de les xarxes locals actuals, per mitjà de concentradors amatents en cascada per a formar una xarxa jeràrquica.