Calibrar és posar en un funcionament òptim, eliminar qualsevol matís de color que pugui tenir al representar els tons neutres (grisos), i aconseguir que representi tan bé com sigui possible els detalls de les imatges en les zones fosques (ombres) i en les més clares (llums), al mateix temps que representa els tons mitjos com a tals, sense que siguin massa foscs o massa clars…
A més, es construeix un fitxer anomenat "perfil de color (ICC)" que descriu internament com representa el color aquest aparell. Això permet usar un sistema de gestió del color, que al seu torn permet tractar el color de forma fiable.
La base d’un sistema de gestió del color comença irremeiablement en el calibratge de les pantalla.
Utilitzar un calibrador
Aquí s’usa un sensor especialitzat (colorímetre o espectrofotòmetre) que va donat suport per un programa. És amb diferència la millor opció. La fiabilitat que ofereix un aparell com el Eye-One, (o les solucions equivalents d’altres fabricants) és molt major que la que ens ofereix el simple ull humà.
No obstant això, cal tenir clar que el calibrador només aconsegueix treure les virtuts d’un monitor fins a on les té. Dita d’una altra manera: Un monitor mediocre segueix sent mediocre.
El més important és que sense calibratge, un monitor bo (o mediocre) es pot comportar com un dolent (i sol fer-lo). En aquest sentit, els diners extres invertit en un calibrador pot garantir que s’amortitzi el preu de
Per cert, quan es calibra un monitor s’està calibrant un sistema format pel monitor i la targeta gràfica a una determinada resolució i profunditat de color. Si es canvia en alguna cosa qualsevol d’aquests components, s’hauria de recalibrar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario