PREPS 5.0
* Introducció-explicacio PREPS 5.0 ( software Imposició Electrònica ).
- Cal preparar abans el pdf de l'arxiu.
- Crear un Nuevo Trazado amb el tamany del plec
- Crear Imposicion > (mesura real 1 pagina). Indicar nº pags horitzontals i verticals al plec-full a imposar.
- Modificar Imposicion > Agregar marcas de recorte > amb les mides desitgades
- Indicar el llom
- Numerar les pagines al traçat amb sentit agulles rellotge exterior > 1-4-5-8 i sentit contrari agulles rellotge interior > 9-12-13-16.
- Guardar el Traçat que hem creat a "Templates".
- Sel·leccionar el plec. Archivo > Presentacion Preliminar > previsualitzacio de les pagines imposades electronicament al preps cap-cap.
- Botó "P. Preliminar" i col.loca les pagines del PDF al plec.
+ Imprimir la imposicio previsualitzada via pdf. Abans configurar dispositiu de sortida.
- Configuracion > Instalación del Dispositivo > Agregar dispositivo > Tipo = Adobe PDF.
- Botó "Tamaño personalizado" > Definir el tamany de pagina personalitzat, com el plec
Resolució sortida= 1200 dpi (normalment). Trama lineal desitjadda (lpp). Forma punto desitjat (normalment Dot. Angulo= 45º (negre)).
+ Archivo > Imprimir. Enviar trabajo > Archivo PDF. Dispositivo : el creat .
Imposición electronica
Imposición manual
Imposició : En arts gràfiques, disposar les planxes de les pàgines en la planxa de manera que una vegada imprès i doblegat el paper del plec, es formin els "cuadernillos" amb les pàgines en l'ordre i posició adequats.
Hi ha diversos tipus d'imposició, el seu ús depèn de la grandària del paper del plec, del tipus de màquina en el qual es va a imprimir i d'altres aspectes tècnics menors.
La imposició és l'assignació o acomodament de pàgines en el plec d'impressió. Per a poder fer-lo correctament és necessari:
Deixar espai per a les pinces (en cas que s'utilitzi un sistema planográfic com ho és el offset). Aprox .5 cm per a cadascuna. Si vas a imprimir front i volta pots estalviar col·locant cap amb cap. Fes tot el possible perquè el mateix nombre de tintes et quedi del mateix costat perquè així el plec només passi una vegada. El mateix feix si necessites imprimir de tornada.
Fixa't en la grandària de la premsa i de l'imprès final abans d'escollir la grandària del paper.
Pensa en com es van a doblegar els plecs i calcula el menor nombre perquè surti més barat.
Tingues en ment i planeja el sistema d'enquadernació per a deixar els marges necessaris de cort.
ACABATS
El procés d'impressió no acaba quan el paper surt amb la imatge impresa. Després d'això encara cal fer tots els acabats perquè el teu imprès quedi com estava planejat Aquests acabats poden ser corts, doblecs, enquadernats o vernissos
DOBLECS
Acorda't que si vols fer un imprès que vagi doblegat (díptic, tríptic, pamflet, invitació, etc.) Has de saber per endavant com ho vas a doblegar per a poder fer bé les imposicions.
Aquí hi ha una llista dels doblecs més comuns perquè et serveixin de guia.
Doblecs Estàndard
Enquadernats
Acorda't de deixar un marge suficient en el teu imprès per a acomodar el tipus d'enquadernat que vagi a dur. Tingues en compte també la resistència que t'ofereixi cada tipus, perquè vagi d'acord amb l'ús que tingui el teu imprès.
Identificar una font
Identificar una font mitjançant identifont.com
Identificar una font contestant a una sèrie de preguntes simples sobre el seu aspecte.
Pots trobar-lo profitós utilitzar una lent de la lupa si la grandària del text és petit.
També es pot trobar una font mitjançant una mostre (imatge de la tipografia) buscar per similituts en aspecte.
Duotons
Els duotons s'usen per a augmentar el rang tonal d'una imatge d'escala de grissos. Encara que una reproducció d'escala de grissos pot reproduir fins a 256 nivells distints de gris, una impremta només pot reproduir uns 50 nivells de gris per tinta. Això vol dir que una imatge d'escala de grissos impresa només amb tinta negra es veurà notablement menys subtil que la mateixa imatge impresa amb dues, tres o quatre tintes, on cadascuna reproduirà uns 50 nivells de grissos.
De vegades els duotons s'usen imprimint una tinta negra i una tinta grisa: El negre per a les ombres i el gris per als "medios tonos" i les llums. Más freqüentment els duotons s'imprimeixen usant una tinta de color per a les llums. Aquesta tècnica produïx una imatge lleugerament tintada el rang dinàmic de la qual es veu significativament augmentat.
Els duotons són ideals per a treballs d'impremta amb dues tintes en les quals s'usi un color directe, com una tinta PANTONE. Degut al fet que els duotons usen diferents tintes per a reproduir diferents nivells de gris, Photoshop els tracta com a imatges d'escala de grissos de 8 bits amb un només canal. En la manera duotono, no es té accés directe als canals individuals (com si ocorre en les maneres RGB , LAB o CMYK). La manera de manipular els canals és mitjançant les corbes de tinta dels quadres de diàlegs de l'opció "Imagen - Modo - Duotono"
Per crear una imatge en duoto, primer s'ha de posar en escala de grissos, ja que no es pot posar directament el "Modo > Duotono".
Un cop esta a escala de grissos ja es pot passar a duoto.
Surt un quadre de diàleg aixi:
En el quadre es posen els color volguis, un negre u normalment l'altre Pantone (tinta directa)
Cadasquna de les tintes te la seva curva, totes dues es poden modificar.
Si es vol modificar mitajançant uns punts determinats, com per exemple el blanc i el negre, abans del duoto es pot agafar amb el conta gotes una mostre de blanc y una altre de negre, i mitjançant les corves li pots d'unar un valor determinat a cadasqun dels punts, personalitzant el duoto com vulguis.
Mètodes de composició
Mètodes de composició
InDesign ofereix dos mètodes de composició: la manera de composició de paràgraf d'Adobe(predeterminat) i la manera de composició de línia única d'Adobe. Ambdós mètodes de composició avaluen els possibles salts i trien els quals millor s'adapten a les opcions de separació per síl·labes i de justificació especificades per a un paràgraf determinat.
Manera de composició de paràgraf d'Adobe
Té en compte una xarxa de punts de salt per a tot un paràgraf i, així, pot optimitzar les línies anteriors del paràgraf per a eliminar els salts que no es desitgin i que puguin aparèixer més tard. La composició de paràgraf dóna com resultat un espaiat més uniforme i menys guions.
La manera de composició de paràgraf inicia la composició identificant els possibles salts, avaluant-los i assignant-los una penalització ponderada segons principis com l'homogeneïtat en l'espai entre lletres i paraules, així com la separació per síl·labes.
Manera de composició de línia única d'Adobe
Oferix un sistema tradicional per a la composició de text línia a línia. Aquesta opció resulta útil si prefereix restringir els canvis en la composició d'edicions d'etapes avançades.
Partició de paraules
els programes de text hi ha tres tipus de partició.
-Lógica, en la qual es dedueix matemàticament.
-Basda en el diccionari, on es consulta un diccionari intern del programa
-Manual, l'usuari afegeix els guions de partició.
Guió fixa: recordeu-vos
Guió partició: (comando + shift +guió per a una partició manual)
matemà-
ticament.
Regles basiques de partició.
Paraules de menys de sis caracters no s'han de partir.
Almenys dues lletres han de precedir el guió.
S'han de protar a la següent linia almenys tres lletres de la paraula partida.
Cap paraula pot dur dos particions.
No es poden parti més de dos linies seguides, en columnes estretes fins a tres.
L'última paraula d'un paràgraf no s'ha de partit.
De passar d'una pàgina a una altre, l'ultima linia no s'ha de partir.
Els titulars no s'han de partir.
Els noms propis tampoc.
Els números tampoc
Ni els textos centrats
Tipus de paràgrafs
tipus de paragrafs:
Modern
totes les linies justificades, menys la última, que pot ser curta.
Ordinari
la primera linia porta una sangria. Totes les linies justificades, la última pot ser curta. Ex: diaris
Frances
Totes les linias porten sangria menys la primera. Linies justificades, la última pot ser corta. Ex: diccionari
Bandera dreta / Bandera esquerra
Linias no judtificades i sense sangries. Ex: peus de foto
Epigrafic
Centrat pel mitj de les linies. Ex: poemes
Bloc
Totes les linies justificades, fins i tot la última
Triangle espanyol
totes les linies justificades, i la última si és curta va centrada
kerning - tracking
KERNING
fa referència a parells de lletres.
És l'ajust tipogràfic menor per l'interlletratgea de pars.
Kerning és el procés d'addició o eliminació d'espai entre parells de caràcters concrets.
Són aquelles correccions d'espais massa oberts o tancats, que es donen a:
- lletres amb traços diagonals AV
- lletres amb traços concaus KX
- lletres amb traços convexes OC
-lletres amb traços transversals LT
Mai s'ha d'aplicar a números
TRACKING
Aspecte general del interlletrat dintre d'una familia tipografica amb els seus cossos, els grans tenen aparentment més obert, si mantenim l'augment del cos i del interlletratge ens faria l'efecte visual que en els cossos grans hi ha més separació entre lletres.
Tracking és el procés de creació d'expansió o compressió d'un bloc de text.
Com es medeix el kerning i el tracking
Pot aplicar kerning, tracking o ambdós al text seleccionat. Tracking i kerning s'amiden en 1/1000 ema, una unitat de mesura relativa a la grandària actual del text. En una font de 6 punts, 1 ema equival a 6 punts, mentre que en una font de 10 punts, 1 ema equival a 10 punts. Kerning i tracking són estrictament proporcionals a la grandària actual del text.
El tracking i el kerning manual són acumulatius, pel que es poden ajustar parells de lletres primer i, a continuació, comprimir o expandir un bloc de text sense que això afecti al kerning relatiu dels parells de lletres.
Al fer clic per a col·locar el punt d'inserció entre dues lletres, InDesign mostrarà els valors de kerning en les taujanes Control i Caràcter. Els valors de kerning mètric i òptic (o els parells de kerning definits) es mostren entre parèntesis. De manera similar, si selecciona una paraula o un fragment de text, InDesign mostrarà els valors de tracking en les taujanes Control i Caràcter.
Tipogràfia general
Tipometria, sistema tipogràfic de mesura.
Sistema duadecimal: 12 punt = 1 cicer o 1 pica
9' 9" ó 9p 6 => 9 piques 6 punts
Que es mesura el cos del tipus?
Des de les astes ascendents a les astes descendents
Tipogràfies monoespaciades, sempre el mateix espai per a totes les lletres. P.ex: Courier
Punts referència:
- Linia base: linea imaginaria on es seuen l'ull de les lletres.
- Interlinia: distància entre linia base i linia base. mesurada en punts
- Alineació entre columnes
- Alineació d'imatges per sota amb la linia base, i per tant per a dlt amb les astes ascendents.
Tonalitat del text
-Fosc: interlinia petita, cos gran
-Clar: interlinia gran, cos petit
Tó correcte (ideal): ajustant l'espaiat, el cos i l'.interlinia. Modificant el que no s'imprimeix.
Relació cos i amplada de liniada
Linia llarga - Cos petit (NO)
Linina corta - Cos gran (NO)
Per a ulls amb remat l'amplada de linia mínima equival al cos en piques
(=) cos 12 pt - linia mín. 12p
amplada de linia òptim expresat en piques es de 2 cops el cos en pt.
(x2) cos 12pt - linia òptim 24p
ampla de linia màxim és e 3 cops el cos
(x3) cos 12 pt - linia màx 36p
Pal Sec:
mín (=) cos 10pt - linia mín 10p
òptim (x1,5) cos 10pt - linia òpt 15p
màxim (x2) cos 10pt - linia màx 20p
interlinia, espai entre linia base i linea base a un text.
3 tipus:
*Sòlida: mateix valor que el cos. P.ex: diaris
*De percentatge: 120% del cos. P.ex: 10/12
*Sumarli 1pt al cos. P.ex: 13/14
*Negatiu: més petit que el cos. P.ex. a cossos grans com titols.
Trobar interliniat adequat:
Dividir l'amplada de les columnes en piques per el cos en punt i sumar-li el resultat al cos
lines 30 p 30 = 2,5
cos 12 pt 12 2,5 + 12 = 14,5
*espait entre lletres i paraules.
les families es dissenyen amb un espait determinat. Esta dissenyat per facilitar la lectura. Però aquest espai avegades s'ha de modoficar.
Programes de autoedició han de modoficar l'espaiat per a la justificació
Sies canvia interlletrat s'ha de tenir en compte que els ulls amb remats i els de pal sec es modifiquen dierents.
ESPAI ENTRE LLETRES
ulls amb remat MÍN 95% - ÒPTIM 100% - MÀX 110%
ulls pal sec MÍN 100% - ÒPTIM 100% - MÀX 110%
ESPAI ENTRE PARAULES
ulls amb remat MÍN 75% - ÒPTIM 100% - MÀX 125%
ulls pal sec MÍN 90% - ÒPTIM 100% - MÀX 125%
Paragrafs en bandera, no es modifica l'espait.
Introducció a la compaginació / maqueta
InDesign (ID) és una aplicació de maquetació desenvolupada per la companyia Adobe Systems para dissenyadors gràfics. Presentada en 1999, el seu objectiu era constituir-se en l'alternativa a QuarkXPress (QXP), de Quark Inc. que des de feia dotze anys venia exercint el monopoli de facto en la composició de pàgines professional.
Possibilitats de InDesign:
COMPOSICIÓ I CREACIÓ
-Objectes ancorats a un text específic des de l'exterior del marc
-Millores en la taujana Localitzador de traçats
-Converteix una forma en altra diferent, com un rectangle de cantons rectes en un rectangle arrodonit, en una el·lipse o en un polígon
-Tanca, obre i inverteix traçats.
-Reixetes base distintes per a cada marc
-Transformacions múltiples
-Farciment proporcional del contingut de marcs
-Generació de coherència amb PDF d'Adobe
-Efectes de color i transparència
-Administració avançada, segura i homogènia del color
-Controls de soroll i plec
-Obtenir, afegint soroll (elements), una teixidura més tosca i granulada
-Estendre la petjada d'impressió de l'ombra per a reduir el ràdio de desenfoc
PRODUCTIVITAT E INTERFÍCIE
* Nous estils d'objecte
* Eines de transició per a usuaris de PageMaker
* Imposició de pàgines a plecs d'impressora de forma automàtica
* Col·locació de capes de PDF i de PSD
* Col·locació automàtica de diverses pàgines d'un arxiu PDF
TEXT
* Arrossegar i col·locar
* Notes al peu de pàgina
* Pegar sense format
* Copiar i pegar amb espais
* Revisió ortogràfica dinàmica i correcció
* Administració de múltiples diccionaris d'usuari
* Vista prèvia en selector de fonts
* Opcions d'importació millorades
* Gestió avançada d'estils
* Nova pestanya en estils de paràgraf per a Numeració i vinyetes
* Càrrega selectiva des d'un document model
* Reassignació d'estils de Microsoft Word a estils de InDesign
* Recerca i aplicació ràpida (Quick Apply) escrivint part del nom
* Encadenament
* Restablir a base
* Recuperació automàtica
INTEGRACIÓ, EXPORTACIÓ, REUTILITZACIÓ
* Adobe Bridge (inspirat en el Navegador de Photoshop), interfície comuna per a compartir objectes entre les aplicacions de la Creative Suite.
* Mòduls LiveEdit de comunicació amb InCopy.
* Version Cue 2.0 integrada amb Bridge
* adaptació i modelatge de dissenys
* Revisió PDF
* administració d'arxius externs de gestió
* Mostres compartides
* Suport XML i HTML
* etiquetes XML en taules
* emportació intel·ligent de XML
* arxius XML vinculats
* millores en l'empaquetat de GoLive para edició web
InDesign
- format de pàgina
La pàgina pot ser oposada, com en llibres o revistes, on obtenim pàgines amb "llom", o pot ser una pàgina enfrontada on tenim una unica pàgina per "plec"
- marges
Amb les dues posibilitats de format de pàgina varia els marges, en les pàgines oposades trobem:
cap = superior
peu = inferior
interior = llom
exterior = tall
I a una pàgina enfrontada tenim:
superior, inferior, esquerre i dret
- L'ús d'una pàgina mestre
Una pàgina mestre s'utiltza per posar els objectes comuns en les diferents pàgines, d'aquesta manera a les pàgines normals podem trobar els objectes que hem fet a la pàgina mestre, aixi si tenim objectes repetits a totes o algunes de les pàgines del document que volem crear no hem de fer cada cop l'objecte sino que hem de fer-ho a la pàgina mestre i ja l'obtindrem a la resta de les pàgines. Es poden fer diferents pàgines mestres.
- Sobre els traçats i marcs
Pot dibuixar objectes en el document i usar-los com traçats o marcs: Els traçats són gràfics vectorials com els creats en un programa d'il·lustració com Adobe Illustrator. Els marcs són idèntics als traçats, amb l'excepció que poden contenir text o altres objectes. Un marc també pot ser un marcador de posició, és a dir, un contenidor sense contingut. Com contenidors i marcadors de posició, els marcs són l'estructura bàsica de la maquetació d'un document.
Pot dibuixar traçats i marcs amb les eines del quadre d'eines. També pot crear marcs simplement col·locant (important) o pegant continguts en un traçat.
Ja que un marc és només la versió de contenidor d'un traçat, pot realitzar les mateixes accions amb ambdós, com afegir un color o un degradat al farciment o al contorn, o bé editar la forma del mateix marc amb l'eina Ploma. Així mateix, pot utilitzar un marc com si anés un traçat (o viceversa). Aquesta flexibilitat permet canviar el disseny i proporciona una àmplia varietat d'opcions de disseny.
Els marcs poden contenir text o gràfics. Un marc de text determina l'àrea que ha d'ocupar el text i com s'ajusta aquest en la maquetació. Els marcs de text es distingeixen per les caselles de text dels cantons superior esquerra i inferior dreta.
Un marc de gràfics pot funcionar com bord i fons, i pot retallar o emmascarar un gràfic. Si actua com un marcador de posició buit, el marc de gràfics mostrarà una creu.
Marc de text (esquerra) i marc de gràfics buit (dreta)Si la creu no apareix en un marc de gràfics buit, pot ser que la visualització de les vores del marc estigui desactivada.